Era un vegada un cargolet molt petit i els de la seva edat no volien jugar amb ell, perquè no podia córrer. Aquell cargolet no corria gaire de pressa per això els altres cargolets l’ignoraven.

Al cargolet li deien: ”El cargol sol”, perquè sempre anava sol, i com que no tenia amics, per això no podia jugar amb ells, però nomès tenia una amiga, La Xispa era de tots els cargols la més ràpida.

Al cap d’un temps, com tots eren grans, “El cargol sol” es va fer famós com a cantant. Llavors els que l’ignoraven quan eren petits, li demanaven diners. Aquell cargol que era molt compassiu els dóna diners, llavors va fer millorar el poble, va reformar els establimens públics, i va fer un col·legi públic. Llavors van obsequiar el cargol dient que tots els habitants havien de caminar a poc a poc. D’aquesta  història diuen que els cargols van a poc a poc.

Brenda Mera Mendez - Nereida Bertran Sueiro - 4t. B Primària - CEIP Les Alzines - Girona