EL PALLASSO SENSE SOMRIURE

Any 1930 

Tot començà en un circ familiar. En Tom treballava en el Circ Fantàstic.
Anaven de poble en poble actuant amb un món d'atraccions, lleons, cavalls, equilibristes, trapezistes, elefants. Era un negoci humil i la principal atracció era el pallasso que feia riure molt als nens.
Un dia en Tom va rebre una carta. Era estrany perquè no sabia qui l'havia escrit. Es va quedar molt estranyat. Des d'aquell dia en Tom va perdre el somriure i es pintava la cara però la seva cara sempre tenia llàgrimes i una cara trista; cada nen que el veia deia:
- Què et passa pallasso?
I ell no deia res. Cada cop feia les funcions més malament.

Any 1933

- Acabant l'actuació has d'anar a veure el cap.
- Ho sento però cada cop ho fas pitjor. T'hem d'acomiadar.
- Senyor, li diré una cosa que fa temps li havia de dir.
- El què?
- Li explicaré, si no hagués estat per una carta que em van enviar... en realitat va ser la meva mare.
- Què deia?
- Deia que havia deshonrat la família, tot era perquè la mare sempre m'havia dit que no fes de pallasso perquè no dono bon aspecte.
El pallasso ha de buscar feina desesperadament.
- Cada nit penso per què? Però si fer de pallasso és el que més m'agrada sobretot perquè faig riure els nens. Però igualment m'acomiaden. És tard, millor que vagi a dormir.
A mitja nit se sent CRAC!!! CRAC!!!
En Tom s'aixeca i veu al menjador una dona amb una caputxa.
La dona diu:
- En realitat la teva mare vol que treballis al circ ja que és un circ familiar.
I fuig.
- Però que ja se'n va? No corri. Sort que tot està tancat. Oh no, la finestra!!!
La dona s'ha escapat. En Tom mai no sabrà qui era.

Després de dos dies el pallasso torna a treballar al circ.
 

Raimon Augé - 6è. Primària - Escola del Pi - Dosrius