Per allà dalt de les muntanyes hi havia un castell encantat, ningú no s’hi atrevia a entrar.
Però un dia un grup de nens i nenes van passar per allà davant, i un d’ells va tocar un tros de paret i PAM! Tots van desaparèixer.
Es van trobar a una habitació amb un llit i a més fet. Qui hi vivia allà? -va dir un d’ells. “No ho sabem, potser un fantasma dolent o un monstre horrorós.
Van sortir de l'habitació i van anar caminant cap a una saleta que havien trobat, s’hi van asseure i es van quedar adormits. Van passar hores i hores dormint fins que “BUF!” Un es va despertar i aleshores va despertar els altres. Van anar a la cuina, tots morts de por, per menjar alguna cosa. Quan van arribar, la cuina estava plena de coses fastigoses, van prendre alguna coseta de la nevera  però una veu els deia: ”Si agafeu alguna cosa ho pagareu car”...  Els nens estaven espantats, a alguns d’ells els queien les llàgrimes, i es consolaven entre ells. Llavors van decidir anar a la biblioteca. Quan van arribar a les taules i a les cadires hi havia uns fantasmes que els deien: “LLEGIU AMB NOSALTRES, LLEGIU AMB... NOSALTRES. Els nens sense adonar-se’n es van recolzar al prestatge i de cop es va girar i van entrar en un passadís secret, fosc i amb teranyines; també hi havia coses que brillaven. Havia uns esquelets que tocaven als nens i deien: “SEGUIU AQUESTES FLETXES que arribareu a la sortida”. Els nens tenien molta por perquè aquells esquelets feien tremolar i el terra era enganxós i si passaven més de 20 segons en la mateixa posició UI, UI, UI!....Van estar més de 20 segons en la mateixa posició i van caure a la trampa dels fantasmes. Tenien molta por perquè se’ls va aparèixer un fantasma molt dolent. Havien caigut a la cambra del cap dels fantasmes. El que manava els va dir: "Us tancaré aquí i us quedareu tota la vida eterna." Les nenes van començar a plorar.
Van entrar en un passadís i de nou van ensopegar amb un altre fantasma.
Aquell fantasma era l`ajudant del cap.  Es van espantar molt. Després un monstre els va agafar; era un monstre terrorífic, tenia pèls i unes dents esgarrifants, els ulls negres com la foscor i els peus com un gegant, de les mans...  Ja no en parlem! i el cap enorme.
Tots estaven molt espantats i sense saber què fer. El monstre els va dir : “PER QUÈ HEU ENTRAT EN EL MEU CASTELL?”. Els nens li van contestar: ”NOSALTRES PASSÀVEM PER AQUÍ I VOLÍEM MIRAR, PERÒ NOMÉS MIRAR”. El monstre pelut els va dir: “Us passareu tota la vida aquí”!. Els nens deien que no s’hi volien quedar i van caure en una trampa plena de teranyines.
Van veure una escala i van baixar-hi. Van veure un llum però no era el llum de la sortida sino que era el cap que estava a la poltrona descansant.
Llavors van entrar a dins i volien agafar les claus de la porta però el soroll de les claus va despertar el cap. Quan van veure que s’aixecava van marxar corrent i van poder obrir la porta però els fantasmes els esperaven en els arbres que tenien vida i va començar a ploure. D’aquesta manera van poder fugir. Es van trobar el cap que els va parar i tots junts es van pensar un pla. Van passar entre totes les herbes, van atrapar el cap i van poder marxar tots junts i van viure molt feliços tota la seva vida.
Inés Domènech - Diana Fernández - 5è. A Primària - CEIP Les Alzines - Girona