Era Nadal, feia molt de fred. El dia de Sant Esteve un nen molt presumit feia 10 anys i es pensava que amb 10 anys ja ets un adult. Ell molt nerviós va anar a dormir. L’endemà es va aixecar, els seus pares el van felicitar i...
- PUM!
Va aparèixer davant seu un joc nou de la Game Boy, un patinet i un gos de veritat. Ell cridant, cridant i mig enutjat deia als seus pares:
- Això no són regals! Són merdetes!!! ...
Se’n va anar a la seva habitació i es va quedar sorprès perquè la seva habitació era com d’un nen petit amb ninos, pelutx... El que volia ell era anar a la discoteca i sortir de “marxa”. Els seus pares, evidentment, no li ho permetien perquè deien que encara era massa petit. Una nit es va aixecar i va anar a buscar el seu amic, que era veí seu, i tots dos varen anar a la discoteca. L’endemà els seus pares no el trobaven enlloc, es pensaven que s’havia amagat  però no era veritat. A l’hora de dinar tampoc no hi era, a l’hora de sopar tampoc i era de nit que els seus pares varen estar preocupats, plorant... L’endemà a l’hora de dinar varen trucar la porta, els pares es varen aixecar els dos i varen obrir la porta, i era el carter. Els pares més preocupats varen anar al sofà, varen passar les hores. Eren les cinc i es va sentir el timbre de la porta, els dos es varen aixecar, varen obrir la porta i era ell. El pare li demanava on havia estat i ell no contestava. El pare va dir:
Deixem-ho estar!  Mentre siguis aquí això és el que compta.
Laura Fabra i Reig - 4t. A Primària - CEIP Les Alzines - Girona