El dia que el sol es va adormir
Hi havia una vegada una fornera que cada dia s'aixecava ben d'hora per a fer el pa. Quan es llevava el dia encara era fosc, però en acabar de treballar el sol ja havia sortit. Resulta que aquell matí, la fornera acaba la seva feina, mira per la finestra i ho veu tot fosc.
La lluna i els estels ja no hi eren, i aixecant el cap per buscar el sol no va saber trobar-lo.
Com que no seín sabia avenir del que estava passant, consultà l'hora del rellotge i veié que eren les 8 del matí.
Tota esvereda cridà el seu marit: Joan!!!! Vine de seguida!!
I el Joan acudí de pressa. Què et passa? Què són aquests crits? -li preguntà
Quina hora tens -preguntà la Pepita (que així es deia la fornera)
Les 8 del matí -respongué el Joan. La fornera començà a cridar: les vuit del matí i el sol encara no ha sortit!! Aquí està passant una de grossa. El  forner no s'ho acabava de creure i decidí comprovar-ho personalment. Tampoc va veure res més que foscor i es va preocupar molt. Ja està. Segur que els nostres rellotges s'han espatllat. Anem a preguntar l'hora al senyor alcalde. Tothom sap que el seu rellotge és el més exacte de tot el poble. Mai s'endarrereix ni s'avança. Dit i fet. Van sortir de la fleca i corrent cap a casa de l'alcalde.
Senyor alcalde, senyor alcalde!!!!!!!!!!!! Cridant com dos bojos. I el senyor alcalde que treu el cap per la finestra:
Què us passa? Per què crideu?
Quina hora té? -pregunten els forners.
Per això em desperteu? Són les vuit del matí.
Oh no!!! Ell també té la mateixa hora. Senyor alcalde, fixi's. El sol encara no hi és, al cel!
El senyor alcalde girà el cap en direcció al cel i ho comprovà amb els seus ulls.
I doncs, què està passant aquí?
Mentre tot això tenia lloc, més gent del poble síhavia anat despertant, i havia sortit al carrer. Cada habitant del poble feia les seves cabòries, fins que a un se li va acudir de dir:
I si resulta que el sol síha adormit? En sentir-lo li van donar la raó. El senyor alcalde es va quedar tot espantat. El dia abans de la nostra Festa Major i no tenim sol. Això no ho podem permetre. On s'és vist celebrar una Festa Major sense sol. Pensem immediatament solucions per a despertar al senyor sol.
I sabeu quines pensades van portar a terme?
En primer lloc, van decidir reunir a tots els galls. Aquesta idea tan genial la van tenir al sentir cantar a un gall (una mica estranyat, això sí, ja que no veia el sol).
I ja teniu a tots els galls fent: kikirikííííí, kikirikííííí, kikirikííííí. Era tal el soroll que els habitants del poble es van haver de tapar les orelles. Però no us penseu que amb tot aquest escàndol es sol va despertar-se. I ara!!
La segona cosa que van fer és avisar a tots els músics del poble (estaven molt entrenats doncs l'endemà surtien a tocar per ser Festa Major). Dit i fet. Les trompetes, els tabals, els platerets... començaren a tocar sense parar. Al final ja no podien amb la seva ànima, i van parar.
Creieu que el sol es va despertar? Doncs no! Ja desesperats van decidir pujar a la muntanya per estar més a prop del lloc on surt el sol.
Segur que uns núvols l'estan tapant i ell es pensa que encara no ha d'anar a treballar, pensaven els habitants. El poble sencer va anar a la muntanya. Allà dalt van veure... el sol tapat per uns núvols, és clar.

Aquesta vegada la solució consistí en ajuntar-se i començar a bufar en direcció als núvols. Ara sí!! Finalment ho han aconseguit. Els núvols marxen volant, i el sol es desperta
-Ui! Ja és líhora de llevar-se?, -pregunta mig endormiscat.
Fa estona que hauries díestar treballant respon la gent. I el sol tot avergonyit els demana perdó i els jura que no tornarà a passar una cosa semblant mai més. Per si un cas abans díanar a dormir van posar els despertadors perquè sonessin a les 8 del matí no fos cas que es tornés a adormir. L'endemà els rellotges de les cases van sonar a la mateixa hora. I al mirar per la finestra, que us sembla que van veure: doncs al sol ben groc i content.

Resum extret de:

COMELLES, Salvador. El dia que el sol es va adormir.  Barcelona : Abadia de Montserrat