Hi
havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La
filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre
la llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i el promès
l'anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després.
Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar els pares i el promès de la noia i van morir.
La noia, en saber això, va
decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar als pobres.
Ella va anar a viure prop
de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se
l'estimava molt i un dia li va regalar una pinta d'or que era màgica.
La noia, quan va ser gran se'n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per cridar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en èpoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona. D'aquesta història ve el refrany de:
