Era dissabte trenta-un de juliol i no podia dormir de tanta calor. A les dotze de la nit va sentir un crit horrorós .

Mort de por va anar a trucar a la porta de la casa que hi havia més a prop, era la casa d’en Joan del Castell. 

El noi espantat va trucar la porta molts cops fins que en Joan del Castell es va despertar i va dir mig adormit :

JOAN DEL CASTELL

- Què et passa noi amb aquesta cara d'espantat? Sembla que hagis vist les banyes del dimoni. O, és que avui és l'1 d'agost i has sentit el crit que cada any omple tot el Bisaura. No, jo no vull explicar-te aquest secret perquè hi ha gent del poble que diu que no és veritat.

En Joan del Castell no li va deixar clar el tema i va baixar camí avall fins arribar a la casa més propera. Era la casa de la Coromina.

ROSA DE LA COROMINA

- D'on véns valent un dia com avui? Si mai ningú s'acosta per aquestes terres. Jo avui per no sentir aquell crit horrorós he hagut de tancar totes les finestres. Conten i conten que fa molts anys una senyora del castell es va tirar per la finestra a causa d'un fort atac de tristesa. I des d'aquell dia cada any se sent aquest crit. Si vols un consell no t'acostis al castell mai més per aquestes dates si no vols tenir mals sons.

BATLLE DEL POBLE

- No sembles pas d'aquí tu noi? Et veig preocupat. Avui és el dia més adequat per visitar aquestes terres perquè la llegenda del castell es fa realitat. M'agradaria que tu noi que viatges tant expliquessis la nostra llegenda per tot arreu, així seria més coneguda.

Al cap de poc temps en Jordi de Cal Sabater comptava als seus amics:

JORDI DE CAL SABATER

- Avui sí que tinc sort a la bústia hi havia una carta d'un tal Billy i no sabeu pas què explicava? Era fil per randa tota una sorprenent llegenda del castell de Montesquiu. 

Ves per on no n'havia sentit a parlar mai!
 
 

SI SENTS UN CRIT

NO ET QUEDIS ESQUIFIT

TREU FORA EL PIT,

NO SURTIS DE NIT 

I VES-TE'N AL LLIT.

CEIP Segimon Comas (Sant Quirze de Besora)