Va néixer a Groot Zundert ( Brabant del Nord ) l’any 1853 i va morir l’any 1890 a Auvers-sur-Oise
( Illa de França ).
Va ser un pintor i dibuixant holandès, que era fill d’un pastor protestant. En la seva joventut, treballà a diferents sucursals com de l’Haia i també de Londres.
Va fer de mestre a Ramsgate l’any 1876; també va crear, sense bons resultats, uns estudis de teologia a la ciutat d’Amsterdam l’any1877.
Va fer de missioner en diferents ciutats del sud de Bèlgica. Va residir en diferents ciutats durant la seva vida, entre elles Brussel·les, Paris,... En aquesta última va conèixer a diferents pintors impressionistes com P. Gauguin o E. Bernard.
A tot arreu on anava es sentia fracassat i això va fer que es desenvolupes una malaltia mental. Dins la depressió en que es trobava es va tallar l’orella, llavors Gauguin, que va viure dos mesos amb ell, l’abandonà.
Gràcies al seu germà Theo que en tot moment va estar sota el seu càrrec, va ingressar en un hospital psiquiàtric, a prop de Sant Romieg, l’any 1889. Un any despès el 1890 dins la depressió en que es trobava només va trobar una solució per aquells moments d’angoixa, el suïcidi.
Durant uns dos anys abans de morir, que va passar a Neuen, pintar molts quadres, prop de dos-cents, d’un tema evident de preocupació social, com per exemple Els menjadors de patates,
que era caracteritzat per un expressionisme enèrgic i per una tonalitat fosca que contrasta amb la lluminositat de les obres fetes a Paris.
A partir d’aquí, també havia fet retrats, autoretrats, natures mortes i diferents llocs d’una ciutat, pintats amb colors que sovint eren arbitraris.
La seva pintura es caracteritza per un cromatisme de gran vivesa, una pinzellada frenètica i molt dens ai la inclusió de distorsions formals.
Les seves obres es caracteritzaven pel simbolisme que era present fins i tot en els temes més senzills o banals, com les natures mortes.