Neofigurativisme (expreesionisme figuratiu)

Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l'estètica institucionalitzada de l'informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l'objecte en qüestió. Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d'acció. Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l'escena del terror, l'aïllament i l'angoixa. Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d'autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d'impotència i de venjança. N'és, sens dubte, el representant més significatiu l'irlandès Bacon. A la Península Ibèrica, Saura i d'altres han encetat aquests mateixos plantejaments o uns de semblants.