1931 Neix a Barcelona
1945-47 Estudia a la Llotja , Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.
1952-56 Alumne de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
1985 La Generalitat le concedeix la Creu de Sant Jordi.
1988-89 Lectura de la tesis doctoral "Pintura i Espai: una experiència personal".
Catedràtic de Pintura en la Facultat de Belles Arts de la Universidat de Barcelona.
2000 Acadèmic de l' "Academia de Bellas Artes de San Fernando". La seva obra ha estat exposada en le millors sales i museus de molts llocs del món, podeu veure la pàgina web de la galeria Joan Prats i podeu comprovar l'enorme llistat en la seva biografia.http://www.galeriajoanprats.com/

Joan Hernández Pijoan és un pintor que utilitza molts tipus de tècniques i materials, principalment l'interessen el paisatge i la creació d'espais.

En aquesta exposició l'ha comissariat el mateix artista i Maria del Corral.

Pijoan s'inspira principalment en la interpretació del paisatge on viu. Pinta els camps i paisatges de la Sagarra , que és la seva terra.

Allà tot és molt pla, amb petits turons, són colors verdosos, marronosos, vermellosos,etc

És un artista que podem anomenar perifèric, no se'l pot col·locar en cap dels moviments de l'art.

Durant molts anys ha sigut professor de la Universitat de Balles Arts "Sant Jordi" de Barcelona.

Practica la litografia, el dibuix a llapis de grafit, la tinta, la pintura acrílica,.... sobre paper. Són les variants de la seva pintura de petit format, en suports de paper japó, paper mil·limetrat,etc.

Ell vol introduir un tipus de representació i no còpiar tècniques d'altres autors. La primera sala recull una selecció d'obres que han estat fetes al llarg de molts anys i són les de petit format, on després es veu el diàleg que tenen amb les de format més gran. Obres fetes a l'oli sobre tela, fusta o cartró ja de format més gran, díptics tríptics,etc.

A la'any 1972 s'inicia l'art conceptual, h iha una idea darrera del quadre, com una metàfora. També en aquells anys hi ha artistes que cerquen altre maneres de plasmar l'art, sense bastidors, directament tirant la pintuta sobre la tela, etc.

En el primer quadre que veiem és tan sols el degradat del color verd cap al verd més fosc, amb unes pizallades primes denota la sensació d'endinsament del paisatge, donant un tipus de perspectiva. Intenta plasmar l'esencia d'endinsar-se en un bosc, en un camp, sempre l'acota,...posa mesures als seus quadres,amb cinta mètrica,etc.

En les seves obres Pijoan deixa veure un espai on es veu com ha fet el resutat, té la intenció de mostrar les capes. Per exemple hi ha un quadre on el paisatge està fet amb diferents capes de digerents dureses de llapis de grafit i a sota es veuen les capes, amb la intenció de que t'hi puguis endinssar i aixi puguis veure la tècnica que ha utilitzat. Igualment amb l'aquarel·la ,etc.

Cap els vuitanta entra amb un moment neoexpressionista i ell traça els seus paisatges sobre tela amb una línia més expressiva, desapareix el color verd, treballa amb ocres, terrosos, el blanc i el negre.

El tema representat són les flors i el xiprer, ell és molt alt i s'identifica molt bé amb aquest arbre.

Crea espais a partir de la diferenciació del color.Per donar el concepte de perspectiva d'una manera molt diferent quan la donaven el renaixentistes, amb la perspectiva cònica.

Els paisatges que ell fa no necessariament han de ser naturals.

La darrera obra ens mostra, després d'un viatge a Granada i al Marroc, unes altres formes que recorden l'arquitectura de l'Alhambra, i deixa veure en les matèries sobreposades comtreballa el color, el blanc matèric amb espàtula i després traça les línies abans del secat i crea el paisatge per mitja d'un solcs tridimensionals amb les textures linials formant els camps del seu paisatge expressat a través seu sentiment, tal com el nota i l'ensuma. Ens deixa veure també com ens podem endinsar entremig d'aquests camps lleurats i ens deixa himnotitzar pels seus recorreguts visuals, quasi tàctils.

'Camí en el paisatge', 2001. Óleo/ tela. 150 x 225 cm.	'Capvespre', 2001. Óleo/ tela. 162 x 145 cm.
'Ornamental 2', 2001. Óleo/ tela. 180 x 150 cm.	'Petit xiprer', 2001. Óleo/ tela. 33 x 41 cm.

 

Des de els seus inicis, cada cop pinta més rapidament. Fa pintura subjectiva. Hi ha un moment que busca fer un canvi de recorregut per retrobar-se i ens mostra una pintura molt impressionista, però deseguida retorna al seu paisatge cap a l'abstracció.

També Hernández Pijoan està interessat en crear espais però en la seva darrera obra el tema és el buit, el concepte del no espai.

 

Sobrevivir a la «muerte de la pintura»

A lo largo de casi 50 años de carrera, Joan Hernández Pijuan dice que «ha sobrevivido al menos cuatro o cinco veces a la supuesta muerte de la pintura».

En las últimas décadas, la sucesión de nuevas tendencias hicieron tambalear más de una vez la vigencia de esta práctica. «En la década de los años 60 llegó el minimal art, y luego el conceptual, y entonces ya parecía que la pintura era cosa del pasado», recuerda el artista.

Pero, en los años 80, se volvió a experimentar un resurgir de la obra pictórica, mientras que al llegar a los 90, de nuevo, el hecho de pintar cuadros se puso en entredicho, frente al auge del vídeo y las instalaciones multimedia. «Creo que la pintura es un lenguaje que se mantiene vivo, y seguirá coexistiendo con otras prácticas que no son excluyentes, sino que enriquecen las posibilidades de expresarse», asegura Hernández Pijoan.

Fragment de l'article del diari EL MUNDO Nov 2001