Futurisme

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda. Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a «Le Figaro» (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions ¾sobretot mecàniques¾ presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. No obstant això, hom en pot donar dues dates clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i el 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme. El futurisme en les arts plàstiques En art, el futurisme significà una reacció contra el simbolisme i contra l'Art Nouveau i una voluntat de violència, que foren ben acollides per UmbertoBoccioni, Gino Severini, Giacomo Balla, Carlo Carrà i Luigi Russolo, que signaren el Manifesto della pittura futurista (11 de febrer de 1910) i, dos mesos més tard, el Manifesto tecnico della pittura futurista. Les directrius bàsiques foren, entre altres, la negació de l'academicisme, una oposició als crítics d'art i, per damunt de tot, una exaltació de les manifestacions d'originalitat i afirmació del dinamisme universal, el qual cal plasmar en la pintura com a sensació dinàmica partint del principi que el moviment i la llum destrueixen la materialitat dels cossos. El futuristes foren els primers artistes de la civilització tecnològica, de la qual extragueren llurs principis: energia, moviment, ritmes mecànics i materials manufacturats. Com a grup es manifestà en la Mostra d'Arte Libera, a Milà (1911), que provocà reaccions violentes de públic i de crítica, i a la Galerie Bernheim-Jeune de París (1912), on fou presentat per F.Féneon, que considerà els futuristes com a hereus de Seurat. Boccioni publicà (1912) el Manifesto tecnico della scultura futurista, on establí les relacions entre el model interior i el model exterior i afirmà el valor de la subjectivitat en la creació plàstica, la qual cosa ja apunta el surrealisme. Després de la Primera Guerra Mundial, el futurisme continuà essent conreat a Itàlia per G. Balla i alguns deixebles seus, que constituïren l'anomenat segon futurisme. Són obres característiques del futurisme Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913, The Museum of Modern Art, Nova York) i Cavall + genet + casa (1914, col·l Peggy Guggenheim, Venècia), d'U. Boccioni, i Les mans del violinista (1912) i Línies-forces del paisatge + sensació d'ametista (1917-18, col·l G. Balla, Roma), de G. Balla.