Pintor. Nat a Felanitx (Mallorca) l'any 1957. Començà els estudis d´art a l’Escola d´Arts i Oficis de Palma, estudis que continuà a Barcelona, a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.
L’any 1973 va fer la primera exposició a la Caixa de Pensions i Estalvis, "la Caixa".
L’any 1976 va col·laborar amb el col·lectiu de plàstics que donaren suport als actes de presentació oficial del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca a la plaça Major de Palma.
L'any 1980, s´instal·là a Barcelona. Com ha suport d' algunes obres, va fer servir llibres i guies telefòniques, que recobria  de capes gruixades de pintura.
L'any 1981 amb motiu de la presentació d'una col·lecció de llibres dirigida pel poeta Andreu Vidal, exposà a la galeria metrònom, de Barcelona.
El 1982 participà a la Documenta VII, a Kassel, com a únic participant espanyol. Sovint s'ha considerat aquesta mostra com la plataforma de la seva projecció internacional.                     L'any 1983 residí una temporada a Nàpols, per preparar la seva primera mostra individual a la galeria de Lucio Amelio.                                                                                                                       El 1985, J.L. froment li organitzà, al CAPC de Bordeus, la seva primera exposició individual en un museu.                                                                                                                                         L'any 1986 presentà a Nova York, a la galeria de Leo Castelli, que es convertí en el seu representant als E.U.A., la seva primera exposició individual en el continent americà. A mitjan dècada, doncs, el nom de Miquel Barceló s'havia consolidat com el d'un dels pintors més rellevants de la generació espanyola dels 80.                                                                                   
El 1987, s'organitzà, al casa de la Caritat, la seva primera retrospectiva a Barcelona.L'any 1988 viatjà per primera vegada a l'Àfrica, i s'establí a la ciutat de Gao, a Mali. Produí llargues sèries sobre paper.                                                                                                             

  L'any 1989, les seves pintures i els guaixos africans foren exposats a les galeries Lucio Amelio (Nàpols), Dau al Set (Barcelona) i Leo Castelli (Nova York).                                                      

  L'any 1990, va fer per a l'Opéra Comique, de París, els decorats de l'òpera El retablo de maese Pedro el organista, de Manuel de Falla.                                                                                        

Durant una nova estada a l'Àfrica (1991), incorporà a les seves teles la temàtica de les piragües, els ciclistes... El Musée d'Art Contemporain (Nimes) li organitzà una retrospectiva i la Galérie de Bruno Bischofberger presentà la seva sèrie "Toros".                                                                 

  A la fira de l'art ARCO de 1992, es presentaren les seves primeres escultures en bronze. Castor Seibel publicà el llibre Barceló.     

El 1993, s'edità a París Les testes démontées ou le monde inconnu des perceptions, llibre eròtic en sistema Braille.                                                                                                                    

El 1994, començà a realitzar diverses sèries de dibuixos damunt paper foradat "primer, accidentalment, i, després, d'una manera volguda " per tèrmits. El 1996, es presentà a París una doble mostra, que arreplegà, al Centre Georges.           

 

Alguns quadres de Miquel Barceló a l'Àfrica: 

Comentaris: Jo crec que aquest quadre reflecteix la realitat de la vida a l'Àfrica, però no és com ens pensem, perquè si us fixeu la dona amb el fill darrera porta un bossa de plàstic amb alguna cosa a dintre. Però aquest quadre és molt maco.                              Anècdota: Si mireu el "Cor de la Ciutat" veureu que a casa del Quim està aquest mateix quadre.     
 

Aquest quadre es de l'estil de l'altre, però en aquest surt una sola dona treballant al camp i també té un fons més notable. 

 Aquest quadre és d'un altre estil, totalment diferent a l'altre. Miquel Barceló ha estat molts cops a l'Àfrica i ha fet molts quadres tots han sigut magnífics.