Aproximació a la Pintura del segle XX

Aquesta web és fruit del treball cooperatiu entre tots els alumnes de 3r d'ESO que fem el crèdit variable: Eines internet de l'IES Argentona.
Volem apropar l'art del segle XX, mostrant un conjunt d'artistes que hem volgut conèixer des de més aprop. Per això oferim alguns d'ells en aquesta web, intentant fer una recerca del seu món buscant el més representatiu d'ells a través de les seves creacions artístiques i alhora fem una aproximació dels moviments pictòrics d'aquest darrer segle.

Moviments i tendències

Postimpressionisme Cubisme Surrealisme Expressionisme abstracte L'art acció i body art
Nabís Naïf Art americà Informalisme L'art conceptual

Art Nouveau i Modernisme

Expressionime europeu Art abstracte Pop Art Land art
Realisme Futurisme Neo figuratiu Art cinètic i Op art Art objectual
Fauvisme Dadaisme Art Povera Neoexpressionisme Darreres tendències

Precursors de l'art del segle XX. Postimpressionisme

Nom donat al conjunt de tendències i estils individuals que, seguint el camí renovador obert per l'impressionisme, constituí la consolidació en l'art francès del darrer quart del segle XIX amb àmplia transcendència internacional de nous conceptes de modernitat pictòrica. Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color.
La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís.

Vincent Van Gogh
(Holanda, 1853-França 1890)

Paul Gauguin (França, 1848-1903)

Paul Cezánne
(França, 1839-1906)


Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec

(França, 1864-1901)


Nabís

Pierre Bonnard (França, 1867-1947)

Art Nouveau i Modernisme

El modernisme sorgeix com a reacció a la creixent industrialització i implantació tecnològica que amenaçava a les arts.
Es tendeix a recuperar i enaltir els materials senzills i els oficis tradicionals en l'elaboració manual dels característics dissenys
de l'època plens de sinuositats i exhuberàncies. El modernisne, que va implicar totes les arts es va adoptar com a estil propi de la burgesia d'Europa i Amèrica. A França es va denominar Art Nouveau.
Temes i gèneres: figures humanes amb significació simbòlica en pintura, escultura i arts gràfiques, i formes vegetals estilitzades com a motius en les arts decoratives.
Trets estilístics: Predomini de ritmes lliures creats amb línies corbes. Profusió decorativa, integració total de les arts en una mateixa obra: arquitectura, escultura, pintura i arts aplicades com la forja , el vitrall, el mosaic...
Valors expressius: llibertat, exotisme, exhuberància, fantasia, dinamisme, refinament,...
Arts: Destaquem el disseny arquitectònic, la decoració d'interios i les arts gràfiques.

 

Gustav Klimt (Àustria, 1862-1918)

 

Ramon Casas (Espanya, 1866-1932)

Realisme

Joaquim Sorolla (Espanya, 1863-1923)

 

Marc Chagall (Rússia, 1887-1985)

Aquest artista independent, difícil de classificar pertany a a nova escola de París.

Fauvisme

El fauvisme s'atribueix a un grup de pintors que usen els colors plans, molt vius i valents en les seves obres. Per això se'ls anomena "feres". Temes i gèneres: Representacions esquemàtiques de paisatge i d'interiors.
Trets estilístics: Ús de colors violents i arbitraris aplicats amb pinzellades lliures i pastoses, o bé en superfícies de color viu
i pla dibuixades amb contorn negre.
Valors expressius: Brillantor, contrast, ingenuïtat, alegria, irrealitat. Arts: Exclusivament la pintura.

Henri Matisse (França, 1869-1954)

 

André Derain (França, 1880-1954)

Cubisme

En el cubisme per primer cop en la història, la pintura i l'escultura tenen per finalitat principal la investigació plàstica per
aconseguir resultats independents del model natural. Això fa que s'abandonin totes les tècniques tradicionals de representació basades en un únic punt de vista, per sumar múltiples imatges obtingudes des de punts diversos.
Temes i gèneres: el bodegó, el paisatge, la figura humana, i sovint el retrat.
Trets estilístics: influència de l'art africà.
Es destaquen dues fases. El cubisme analític utilitza poc color per destacar al màxim la fragmentació en petites formes geomètriques. El cubisme sintètic utilitza materials en collage, efectes puntillistes i textures en formes planes més àmplies.
Valors expressius: complexitat, irrealitat, innovació...
Arts: La pintura i en segon terme l'escultura.

 
Pablo Ruíz Picasso (Espanya, 1881-1973)

Juan Gris (Espanya, 1887-1927)

Naïf

El moviment naif va aparèixer a França a la fi del s XIX i concep la pintura com una obra feta amb tècnica minuciosa, amb refinament natural i amb simplicitat i imaginació.
Respon a un art instintiu, antinaturalista i espontani, sense perspectives, i usa alhora la representació del somni i de la realitat dels personatges representats. Sorgí amb l'obra d'Henri Rousseau, i fou valorat especialment pels poetes G.Apollinaire, M.Jacob i A.Jarry i admirat pels pintors P.Gauguin, H.Matisse, P.Picasso i G.Braque, quan el moviment impressionista
ja s'havia acabat i aquests artistes cercaven una nova forma d'expressió, que trobaren en l'art ingenu de Rousseau.
Aquest art té molts punts de contacte amb l'art popular i primitiu, i, bé que començà amb l'obra d'un francés, té una extensió universal i ha estat valorat tot al llarg de s XX, tot i que el moment més important fou l'inici del segle.

Henri Rousseau (França, 1844-1910)

Expressionisme europeu

L'expressionisme es crea a partir de l'expressió de l' estat d'ànim de l'ésser humà davant les dificultats de l'existència .
El seu estímul creatiu dels expressionistes es basa en ll'origen del seu missatge de crítica cruel i pessimista sobre la societat del seu temps. Anteriorment Goya havia produït obres semblants com a reacció a la guerra, i posteriorment la pintura mural hispanoamericana també té característiques expressionistes.
Temes i gèneres: Personatges en situacions dramàtiques i de misèria.
Trets estilístics: caricatures i deformacions. Contrastos molt violents de valor i to.
Valors expressius: tragèdia, violència, angoixa, inquietud...
Arts: Pintura, dibuix, arts gràfiques i especialment el cinema.

Emil Nolde (Alemanya, 1867-1956)

Oskar Kokoschka
(Àustria, 1886-1980)

Edward Munch (Noruega, 1863-1944)

Futurisme

En el futurisme la màquina, la tècnica i el progrés de la societat industrialitzada són els mites d'aquest moviment que es representen i transmeten a través dels valors expressius de les obres artístiques. Experiments fotogràfics i cinematogràfics són base per a l'estudi del moviment.
Temes i gèneres: la ciutat industrial i el tràfec quotidià. Persones, animals i màquines en moviment.
Trets estilístics: Fragmentació en formes planes i ondulades de la figura com si fos efecte de l'acció.
Seqüències de les fases del moviment de les figures, o bé, la seva repetició.
Valors expressius: dinamisme, efervescència, irisació...
Arts: bàsicament pintura i escultura.



Boccioni (Itàlia, )


 

Luigi Russolo (Itàlia, 1885-1947)



Dadaisme

El dadaisme tenía l'actitud de rebel·lia respecte de les convencions socials i culturals de la burgesia de l'Europa de la Primera Guerra Mundial i genera el moviment "Dada". Les obres busquen la provocació i l'escàndol amb propostes desconcertants, obscenes i que trenquen la concepció i arts tradicionals. En els anomenats "ready made", s'utilitzen objectes industrials, com rodes de bicicleta, urinaris..., i es presenten com a obres artístiques.
Temes i gèneres: composicions amb lletres, xifres, imatges publicitàries de productes...i construccions absurdes amb objectes familiars inservibles.
Trets estilístics: menyspreu dels materials graficoplàstics tradicionals, realització desacurada.
Valors expressius: Desconcert, ironia, atreviment, reclam, provocació...
Arts: obres bi i tridimensionals realitzades amb tècniques mixtes. Encolats, fotomuntatges... i composicions escultòriques amb elements residuals.





Marcel Duchamp (França, 1887-1968)

Jean Arp (Franco-alemany,1887-1966)

Surrealisme

El surrealisme manté les arrels en moviments anteriors com el dadaisme, i lligat a la psicoanàlisi de S. Freud: Els surrealistes converteixen les arts en vehicle d'expressió del subconscient i dels somnis. Les seves idees esdevingueren un moviment internacional que es manifesta en les arts plàstiques amb associacions il·lògiques i amb insòlites deformacions i jocs de
percepció visual.
Temes i gèneres: representacions irreals i simbòliques d'ambients, personatges i objectes relacionats de manera estranya.
Trets estilístics: acabats detallats i perfeccionistes per fer creïbles al màxim els móns fantàstics representats.
Valors expressius: Fascinació, sorpresa, inquietud, misteri, irrealitat, màgia, oníric...
Arts: implicació de totes les arts de la representació. Pintura, dibuix, escultura, fotografia i cinema.


Giorgio
de Chirico

Salvador Dalí
(Espanya, 1904-1989)

René Magritte
(Bèlgica, 1898-1967)

Leonora Carrington

Dorothea Thanning

Art americà

Els Estats Units i altres països sud-americans produïren uns figuratius d'arrel tradicional, reunits sovint sota la denominació de realistes màgics (Hooper, Albright, Blume, Wyeth, Wood, Benton, etc), que tenen en comú una mena de fredor inquietant molt significativa.
Els realistes americans plasmen a les seves obres aquesta sensibilitat particular del segle XX que es caracteritza per l'aïllament, la soledat i la melangia.

Edward Hopper (EEUU, 1882-1967)

Georgia O'Keeffe (EEUU, 1887-1986)

Abstracció

Si el cubisme s'allunyava de la representació imitativa, l'art abstracte l'abandona i trenca amb la tradició i la funció representativa de l'art i que ara comparteix amb la fotografia i el cinema. El llenguatge visual i plàstic esdevé totalment autònom en una composició y el missatge graficoplàstic es basa solament en els valors expressius de l'obra.
L'Escola del Bauhaus d'on són professors els més destacats artistes abstractes, trenca tradició acadèmica clàssica i estableix les bases actuals de l'ensenyament de les arts i e disseny.
Trets estilístics: formes de colors plans i vius, geomètriques o lliures, organitzades en ritmes o relacions de proporcionalitat.
Valors expressius: musicalitat, alegria, dinamisme, simplicitat.
Arts: pintura i escultura i influència en l'arquitectura i el disseny.


Wassily Kandinsky (Rússia, 1866-1944)

Paul Klee (Suïssa, 1879-1940)



Joan Miró (Espanya, 1893-1983)

Piet Mondrian (Holanda, 1872-1944)


Eduardo Chillida (Espanya 1924-2002)

Francis Bacon (Regne Unit, 1909-Espanya 1992)

Alberto Sánchez(Espanya. 1895-Russia 1962)

 

Expressionisme abstracte

Aquest moviment pictòric va sorgir a Nova York a mitjans del segle XX i la seva principal característica consisteix en l'afirmació espontània de l'individu mitjançant l'acció de pintar. Els artistes, doncs, sense tenir un estil uniforme compartien l'interès prioritari per la realitat material de les seves obres, sacrificant els continguts figuratius a favor de la capacitat emotiva. Produïen obres espontànies en les quals el procés pictòric per si mateix es convertia en el tema primordial de l'obra.
Com el seu propi nom indica, l'expressionisme abstracte és un art no figuratiu i, en general, no s'ajusta als límits de la representació convencional.

Jackson Pollock
(EEUU, 1912-1956)




Williem de Kooning
(EEUU, 1904-1997)

 


Informalisme

El moviment informalista sorgit després de la Segona Guerra Mundial tradueix amb els valors expressius de les composicions graficoplàstiques les tràgiques experiències viscudes per la humanitat i la tensió constant entre els dos blocs antagònics que divideixen el món. El màxim interès se centra en la matèria i en la seva capacitat expressiva a partir de diferents manipulacions
i aplicacions. Els Estats Units esdevé seu de la innovació artística i capital del mercat de l'art.
Temes i gèneres: obres no representatives amb absència total d'iconocitat.
Trets estilístics: són freqüents obres amb protuberàncies i elements encolats de textura aspra, amb traçats produïts per gestos violents, amb taques planes de colors foscos i matisats...
Valors expressius: pobresa, violència, tensió, total llibertat,...
Arts: pintura i escultura treballats amb materials graficoplàstics convencionals i nous.

Antonio Saura (Espanya, 1930-1998)

Kitaj (EEUU. 1932)

Antoni Tàpies (Espanya, 1923)


Pop Art

En el pop art es mostren com superades les dificultats de la postguerra, els artistes, especialment els americans, es troben immersos en una societat pròspera dominada pels mitjans de comunicació i consum. L'art connecta amb aquesta realitat i per això, sovint amb ironia, eleva temes artístics els productes més vulgars dels supermercats, les imatges publicitàries del carrer, l'estètica dels còmics, i les estrelles de Hollywood. Temes i gèneres: productes de consum com electrodomèstics, begudes, menjar en conserva... per a la confecció de bodegons. Interiors d'habitatges actuals amb personatges en actituds quotidianes. Imatges extretes del còmic i de la publicitat.
Trets estilístics: representacions molt detallistes amb un accentuat caràcter imitador i fals.
Valors expressius: humor, estridència, popularitat, vulgaritat, vivacitat, alegria.
Arts: pintura amb força encolatges, fotografies trucades, i escultura amb tot tipus de materials, inclosos els plàstics, molt
sovint policroma.

Andy Warhol (EEUU, 1928-1987)

Roy Lichtenstein (EEUU, 1923- )

Art Cinètic i l'Op art

L'art cinètic i l'op art són dos moviments que es caracteritzen per a la investigació en l'expressivitat del moviment físic
produïtper mecanismes, o del moviment virtual a causa d'il·lusions perceptives produïdes per colors i valors molt contrastats
en superfícies i espais modulats per formes geomètriques. Temes i gèneres: no es treballa la representació imitativa.
Trets estilístics: Ús de formes geomètriques que es desplacen o giren o que creen pertorbacions en la percepció visual:
efectes de "moireé" contradiccions figura-fons i/o perspectives.
Valors expressius: dinamisme, decorativisme, modernitat, atracció òptica.
Arts: Escultura, pintura i arts gràfiques. Influència en la moda i l'interiorisme.

Víctor Vasarely (Hungria,1908-França1997)

Julio Le Parc (Argentina, 1927-)


Eusebio Sempere (Espanya, 1923-1985)

Neoexpressionisme

A la dècada de 1980 varis artistes joves, europeus i americans, es van rebel·lar contra la puresa formalista, impersonal i
austera, de gran part de l'art abstracte. El resultat fou un ressorgiment de la pintura figurativa i narrativa anomenat neoexpressionisme. Molts dels seguidors d'aquest moviment van evitar la representació realista, utilitzant al seu lloc
pinzellades tosques i colors forts per a plasmar les seves visions subjectives, generalment ambigües i enigmàtiques.

Keith Haring
(EEUU, 1958- 1990)

 


Jean Michael Basquiat
(EEUU, 1960-1988)

 

L'art acció i el body-art

Les accions són propostes artístiques que superen la rigidesa de les tipologies de les arts tradicionals, tot implicant-les totes, conjuntament amb la participació de l'espectador. Es pretenen assolir noves formes d'expressió i d'intercanvi d'experiències i reaccions entre el creador i l'espectador. Aquestes propostes artístiques se solen realitzar en espais atípics fora dels circuits usuals de comercialització, i, actualment, en alguns casos, són realitzables gràcies al patrocini.
Trets estilístics. Caràcter ritual, teatralització, participació del públic, obra efímera.
Valors expressius. Solemnitat, morbositat, immersió, violèncias, festa...
Arts:Les accions són propostes integrqradores d'elements i activitats molt diverses.

Joseph Beuys (Alemanya, 1921-1986)

L'art conceptual

La reflexió sobre el concepte d'art es considera més important que la materialització en una obra. Per tant es rebutja la tradició artística del passat lligada a la utilització dels mitjans graficoplàstics tradicionals. Com a variants es poden destacar el body art, que té per protagonista el cos de l'artista mateix, i el land art, que podueix intervencions en el paisatge. Els mitjans tecnològics com la fotografia, la reprografia i el vídeo esdevenen sovint l'únic testimoni que una obra s'ha fet.
Temes i gèneres: les paraules i el cos humà són sovint els protagonistes de les propostes.
Valors expressius: intel·lectualisme, provocació, enigmàtic, morbositat...
Arts: Com a constant es poden destacar l'abandó de les arts tradicionals i la formulació de les propostes artístiques
sovint amb llenguatge verbal, amb la presenatció d'objectes reals i en possibles accions de l'artista.
El procés és més important que el resultat.

Joan Brossa (Espanya, 1919- 1998)

Posmodernitat

Junt amb l'efany de noves formes d'art, conviu un cert sentiment de crisi i de desconfiança en el futur de la societat industrial i del benestar pels canvis en els processos de transmisió d'informació..., pels problemes energètics, ecològics..., que semblen no garantir prou el progrés de la qualitat de vida. Aquest desconcert, provoca una revisió del gust del passat: cançons. moda, imatges, formes arquitectòniques....
Temes i gèneres: revisió d'imatges, de figures mitològiques, d'elements decoratius.
Trets estilístics: Retorn a estils passats : classicisme en l'arquitectura, expressionisme figuratiu en pintura...mescla sovint estrambòtica d'elements d'estils contraposats.
Valors expressius: fantasia, nostalgia, provocació, esteticisme...
Arts: especialmet l'arquitectura i el disseny, influència de les arts gràfiques i la moda.

Hernández Pijuan Espanya,1931)

Miquel Barceló (Espanya, 1957)

Edició i realització

Altres crèdits variables