Art americà

Al s XX els EUA han absorbit importants figures internacionals, que hi han fet una bona part de llur obra (Gropius, Mies van der Rohe, Neutra, els Saarinen, Josep Lluís Sert, etc), arquitectes que han sobresortit damunt els nord-americans mateixos. També ha succeït una cosa similar en el camp de l'escultura, on el francès G.Lachaise, el polonès E.Nadelmann i l'espanyol José de Creeft han destacat entre els figuratius, els russos Archipenko i Gabo, l'hongarès Moholy-Nagy i el txec d'origen Biedermann s'han significat entre els avantguardistes. Entre els autòctons s'han destacat A.Calder, que ha obtingut una gran difusió, i J.Metcalf, que residí a Barcelona. En el camp de la pintura, l'Ash Can School representà el naixement d'un postimpressionisme propi, i amb l'Armory Show entrà l'avantguardisme als EUA. Tanmateix, al costat de renovadors, com J.Marin, L.Feininger, J.Stella o Man Ray, els EUA produïren uns figuratius d'arrel tradicional, reunits sovint sota la denominació de realistes màgics (Hooper, Albright, Blume, Wyeth, Wood, Benton, etc), que tenen en comú una mena de fredor inquietant molt característica. Al marge de tots, la Grandma Moses féu famosa la seva obra naïve. L'hegemonia de l'art nord-americà al món no arribà fins a la segona meitat dels XX en perdre importància el paper de París. La potència dels marxants, com Peggy Guggenheim, imposà l'expressionisme abstracte d'un Pollock arreu, i com ell Tobey, De Kooning, A.Gorki, Kline, Baziotes, Rothko, B.Neumann, etc, representen diverses variants de l'abstracció que aviat foren desbancades per altres corrents també llançats als EUA: el neodadaisme o pop-art (Rauschenberg, Jasper Johns, Liechtenstein, Andy Warhol, Jim Dine), el happening d'Allan Kaprow, l'hiperrealisme, el minimalisme, el land art, etc.